Espectacles

El que porta el timó no pot decidir des d'on bufa el vent, ni amb quina força, però pot orientar la seva pròpia vela per arribar a bon port.

Origen
L’associació va sorgir conjuntament d’una reflexió sobre la utilitat social del teatre i el contacte amb altres àmbits que fan servir el teatre com a eina: Peta i Preda (Filipines), l’Augusto Boal i com a empenta final la participació al projecte europeu Drama Way. Això va obrir una porta que mostrava la vessant més social del teatre, creant la necessitat de portar el teatre fora del teatre; de que el teatre pugui tenir major presència a la vida quotidiana d’un nombre més gran de persones, en diferents aspectes i contexts com activitat transformadora.

Missió
La Nave Va és una associació sense afany de lucre, que es va constituir l’any 2007 amb la finalitat de promoure el teatre com a procés d’aprenentatge i de transformació social.

Membres
La Nave Va la formen professionals de les arts escèniques, la pedagogia i l’educació social.

Àrees d’acció
• Buscar la presència del teatre com a eina dins de l’educació formal i no formal
• Generar i impulsar projectes teatrals d’intervenció socio-educativa
• Ampliar el nostre coneixement amb la investigació de noves tècniques artístiques.
• Crear i enfortir xarxes a nivell local, europeu i internacional
• Organitzar cursos de formació
• Creació d’espectacles

Metodologia
Perquè el teatre?
El teatre basa el seu contingut en abordar els conflictes de l’ésser humà i en la recerca de la seva comprensió. Al teatralitzar la realitat, es crea un espai de llibertat real, generat pel context fictici, que ens permet sentir-nos segurs i expressar-nos sense prejudicis.

El teatre com a eina: procés d’aprenentatge i de transformació social
El teatre té un component lúdic que el fa atractiu i que ens permet treballar amb la persona com a una unitat, que engloba diferents nivells: el físic, l’emocional i l’intel•lectual. El teatre ofereix molts tipus d’aprenentatge possibles en una experiència, i cada persona farà un procés diferent, en funció de com visqui i processi la seva experiència. Això ens proporciona diferents punts de vista vàlids sota un mateix marc, podent observar que la nostra veritat subjectiva és una part de la realitat a la que pertanyem.

El teatre és una activitat artística creativa que permet relacionar molts aspectes de la vida, sent un perfecte punt de trobada interdisciplinari. El fet de que sigui una activitat participativa, és un factor clau per a la motivació dels participants, que poden aportar els seus coneixements i experiència personal al procés, i garanteix una retentiva més gran del treball realitzat.

Si ets capaç de fer el que fa un personatge, també pots ser capaç de fer-ho a la realitat. Pot ser com un entrenament de la vida, un acte transformador, donat que els canvis a la ficció són el primer pas per a modificar la nostra realitat, adquirint consciència i compromís.

El teatre com a eina pot tenir múltiples aplicacions, però principalment sol ser un pretext per a treballar altres coses. Es un mitjà més que una fi: “La història va d’una cosa, que d’aquella cosa no va la història” o “la història va d’aquella cosa i de moltes més”.

Beneficis que ens aporta el teatre com a eina
El treball teatral, a més d’ajudar a assolir objectius en l’educació formal o no formal, activa els sentits, canalitza l’expressió de les emocions, millora la comunicació i desenvolupa el sentiment de grup, facilitant la relació entre persones de diferents generacions i diverses cultures. Els aprenentatges possibles son múltiples, però la base comú està en aprendre fent, per a que siguem més conscients de que tenim el poder de transformar la nostra realitat.

Tècniques i recursos principals
Procés dramàtic, Teatre de l’oprimit (teatre fòrum, teatre imatge, teatre invisible, "Arcoiris del deseo"), Tècniques teatrals interactives (Blagg!, Playback theatre, etc.), Improvisació, Clown, Teatre-dansa, Dinàmiques de grup, Reflect action, teatre de text, etc

Fonts principals: (Dorothy Heatcote, Allan Owens, Augusto Boal, James Thompson, Jonathan Fox, Paolo Freire i Educació popular, Strandford Meisner, Peter Brook)